L’any 2011 es va crear la plataforma “Tancada Clínic. Resistència Clínic” coincidint amb les accions que els treballadors van portar a terme el mateix any, accions compartides amb els veïns i veïnes.

Des d’aleshores, aquesta plataforma ha estat impulsora de les diferents lluites i reivindicacions en el marc d’aquest hospital:

• Contra els intents de privatització de l’hospital. Recordem que en volien fer una fundació, i es va aturar. Al final ha esdevingut consorci “públic”, sobre el qual teníem moltes objeccions, però per rebutjar això hem de posicionar-nos sobre la gestió de la sanitat pública a Catalunya. És un tema que ens caldrà abordar.
• Contra les derivacions a hospitals privats. Mentre es tancaven llits i quiròfans al Clínic, es reduïa personal, es perdien drets laborals, es descapitalitzaven estructures de l’hospital i molt més, es derivaven els malalts al Sagrat Cor i a altres centres privats.

Amb la campanya “Jo trio Clínic 100% públic” exigíem la reobertura immediata de llits i quiròfans i serveis amb la dotació econòmica i el personal sanitari suficients; l’aturada de  les derivacions a entitats privades; que el 100% dels diners públics es destinin a finançar centres públics i no vagin a parar a mans d’accionistes de centres privats amb l’objectiu d’obtenir-ne beneficis.

Barnaclínic SA: el paradigma de tota aquesta operació

El tancament de quiròfans en horari de tarda i altres retallades de l’anterior govern van fer augmentar les llistes d’espera  i han afavorit les activitats del centre privat, Barnaclínic.

No pot ser acceptable, ni socialment ni èticament, que algú pugui operar-se en un quiròfan públic pagant la intervenció i saltant-se la llista d’espera, mentre centenars de persones, que també han pagat aquest quiròfan, esperen mesos i mesos perquè s’han reduït horaris del servei, com ara les tardes a favor de Barnaclínic.

Tampoc és acceptable que del muntatge de Barnaclínic en treguin benefici uns quants professionals del mateix hospital, aprofitant que des del Govern es retallen drets i recursos públics.

La Comissionada Gemma Tarafa sobre el tema de Barnaclínic, en una entrevista feta al Diari de la Sanitat, ho deixa prou clar:

“Usufructuen espai públic, per al qual paguen lloguer, i amb risc de derivació de pacients, sortint de la pública cap a Barnaclínic. Nosaltres ens hem reunit amb l’hospital, hem dit quina era la nostra postura, i ells ara generaran un grup de treball per veure com es gestiona el Barnaclínic, i una de les opcions és que surti de l’espai actual, que no estigui en el sòl del Clínic. Això resoldria un dels riscos, però l’altre, la derivació dels pacients per part de treballadors que compaginin la seva activitat als dos centres, cal veure com controlar això. Nosaltres pensem que models com el de Barnaclínic no han d’existir, pels dos riscos que he citat. Un centre que està ubicat en un espai que figura que no podem obrir, perquè no tenim capital per obrir-lo, però sí per un centre privat…. I l’altre, el risc, també de derivar pacients.”

La lluita contra els lobbys sanitaris no és fàcil. Hi ha molts interessos darrera la sanitat i es mouen molts diners. Ja hi ha hagut declaracions de directius de l’elit empresarial que ho han vist com un potent nínxol de negoci. Costarà molt batallar contra tot això, però ho hem de fer. Hem d’aconseguir que no ens derivin cap a models sanitaris ni privats ni de convivència públicoprivats. Hem d’aconseguir que la sanitat, que és un dret fonamental, sigui igualitària, justa i de qualitat per a tothom.

Per a més informació: L’Hospital Clínic en Lluita