S’acosta un any més el procés de preinscripció escolar i, com cada any, hi ha nerviosisme entre les famílies afectades, donat el dèficit ja històric d’oferta escolar pública al nostre barri. Tot i els avenços aconseguits en molts anys de lluita, continua el neguit de moltes famílies que no saben si el seu fill o filla aconseguirà finalment la plaça que busquen. Ja sigui per a l’escola bressol pública o per a iniciar tota l’escolaritat obligatòria -que a la pública comença a P-3- o per a començar la secundària obligatòria a l’institut.

Les dades són contundents. En aquesta Zona d’Escolarització que engloba els barris del’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni cada any neixen a l’entorn de 1000 infants (veure requadre). Però només tenim 6 escoles públiques, que poden oferir per a cada nivell educatiu 50 places cadascuna, cosa que representa un total 300 places (a la secundària és una mica menys, i encara molt menys a l’escola bressol!). La resta ha d’anar a la concertada o (cal recordar que quasi totes són religioses) marxar cap a altres zones de la ciutat, tot i que l’escola és un equipament de proximitat.

Encara que la natalitat baixés -com alguns preveuen-, la mancança és tan gran que el problema continuaria. Per exemple, en el curs actual tenim les 6 escoles públiques plenes (inclús forçant ràtios per sobre de l’establert i havent-los obligat a encabir-hi una nova aula -un any a cadascuna-, el conegut com a “bolet”). La comunitat educativa ha estat reclamant i recollint signatures per aconseguir que s’obri al setembre, encara que sigui en instal·lacions provisionals (com van aconseguir aquest curs amb el nou institut Viladomat), la nova escola de “La Model” prevista en la planificació escolar. El que no es vol és obertura de nous “bolets” que distorsionen el funcionament dels centres. Si manquen diners, no és admissible mantenir 11 escoles concertades en aquesta zona, quan la majoria no omplen, i regatejar la despesa necessària per respondre a demanda real de les famílies del barri.