El passat dia 1 d’abril i com a pròleg de la propera setmana santa, veïns de Sant Antoni van sortir al carrer per fer un tom pel barri amb el seu propi pas, el seu dolor i penitència. No hi havia cap verge ni cap crist crucificat, tot era tot més prosaic; una maqueta del mercat, símbol del barri i un voltor al capdavant com a símbol de la especulació.

Aquest Via Crucis, anomenat amb tota propietat VIA CRISIS, volia fer palesa la situació que en aquest moments viu una part del veïnat, tant a Sant Antoni com al nostre barri de l’Esquerra de l’Eixample, és a dir, la gentrificació i transformació de un barri popular en una nova presa pels especuladors immobiliaris, ja siguin de casa o de fora, i les seves conseqüències: pujada de lloguers quan es renoven, canviar l’ús dels pisos per convertir-los en turístics, compra d’edificis sencers, amb o sense veïns, iniciant un procés de moving, transformació del comerç de proximitat per bars i locals d’esbarjo, ocupació de voreres amb terrasses i sobretot, la preocupació per si el nou mercat es convertirà en un Boqueria dos.

En definitiva, el que es discuteix i està sobre la taula és si el que ja ha passat a barris com Casc Antic, una part del Poble Sec i també Gràcia -saturats amb aquesta política d’afavorir un turisme sense fre- ara toca posar les urpes sobre Sant Antoni. Convertir la nostra ciutat en una espècie de BarnaDisney on giri tot al voltant dels que venen a passar uns dies a Barcelona, cosa que pot ser “pa avui (per alguns) i fam per demà”.

L’Ajuntament té la seva part de responsabilitat i de fet ja s’estan fet passes importants per intentar controlar-ho, amb l’aprovació del PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics) que impedeix que s’instal·lin al barri noves places hoteleres, i la moratòria per a nous establiments, per donar temps a l’elaboració d’un Pla d’usos. Però nosaltres com a veïns també tenim la nostra, i encara que potser no ens toqui directament en alguns casos, les seves conseqüències les sentirem a curt o mig termini. És hora d’estar atents i mostrar el nostre rebuig a aquest model de ciutat que desnaturalitza la nostra historia i la forma de viure i relacionar-nos. Com sempre, tot dependrà de nosaltres.

Text i fotos:  Ramón Badía