El negoci de la mort

L’enterrament a Barcelona és el més car d’Espanya. Cal un tanatori públic!

A finals de l’any passat, l’equip de govern de l’Ajuntament de BCN va fer públic l’interès per crear una empresa pública que gestionés els serveis funeraris. Aquest servei va ser públic fins que l’alcalde Hereu, amb el suport del PSC i ERC, l’abstenció de CiU i el PP, i el rebuig d’ICV-EUiA, va decidir privatitzar-ho. Per llei de vida tots hem hagut de passar pel tràngol d’enterrar un familiar i, en aquest moments tristos, on els sentiments tenen més força que el cap, acceptem moltes de les coses que ens proposa l’empresa encarregada. És quelcom similar a quan vas a comprar un cotxe que has vist per la televisió a un preu casi de ganga i a la fi, quan entres en els detalls i extres, el preu puja un 30% més. Avui en dia enterrar a un ser volgut resulta car pels ciutadans de BCN, inclòs als que tenen una assegurança si comptem els anys que han estat pagant. Malgrat que les concessionàries d’aquest servei parlen d’uns preus baixos -fan una mitja entre privats, assegurats i beneficència-   la realitat és que un enterrament pot sortir tranquil·lament per uns 5000 euros, els més cars d’Espanya. L’objectiu de l’equip de govern era rebaixar els seus costos i fer-ho assequible per la majoria de la població.

La proposta de l’Ajuntament va ser recollida amb bones crítiques dins de les xarxes socials i comentaris ciutadans però, malauradament, pel que hem vist posteriorment, no ha estat el mateix a l’hora de portar-ho al plenari de l’Ajuntament i ERC, de forma sorprenent, ha fet mans i mànigues perquè no sortís endavant. En aquest sentit el seu posicionament ha estat parell al de CiU/PdCat, PP i Ciutadans, encara que els seus arguments han sigut uns altres i fins i tot il·lògics; La seva proposta consistia en comprar ara a Memora un paquet majoritari d’accions (quan fa 6 anys va votar a favor de vendre-les), que podria costar al voltant dels 64 milions d’euros -donant per suposat que aquesta acceptaria l’oferta-, sense tenir en compte que la proposta municipal era molt més econòmica si es feia una empresa pública.

Independent del debat sobre si els serveis funeraris, que afecten al conjunt dels ciutadans, deuen ser públics o privats i sobre les “avantatges” de la privatització del que fins fa uns anys era públic, els regidors d’ERC i en especial el seu portaveu Alfred Bosch, ja ens tenen acostumats a frenar algunes de les iniciatives més socials que l’actual Ajuntament vol portar a terme. Tots recordem el seu vot en contra dels pressupostos a l’any passat que va obligar a fer una moció de confiança o un canvi de vot si Barcelona s’afegia a l’AMI.

El que resulta perillós e incongruent és que un partit que es vol situar al camp de l’esquerra es posicioni al costat dels partits de la dreta. Aquesta postura, que no és la primera, té una lectura bastant clara; ERC a nivell municipal vol ser l’alternativa i tot allò que pugui frenar mesures d’impacte a nivell social i posi en entredit la tasca de BCN en Comú, li sembla que pot ser positiu pels seus interessos electorals. No és bo prioritzar els interessos de partit per sobre dels ciutadans i ERC tindrà que reflexionar sobre això. El 2015 ja es creien guanyadors i la ciutadania va optar per una altre opció. Esperem que ho tinguin en compte.

Josep Ramon Badia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*